ABANDÓ

Sento una especial atracció pels llocs abandonats...de sempre...no se pas a què es deu.
Sovint m'hi atanso, passejo entre les restes del que va ser un lloc habitat o concorregut i que ara es troba solitari i oblidat.

Procuro reconstruir mentalment com era l'activitat o la vida dels que hi vivien, com a pistes faig servir les restes d'objectes, espais, decoració... les marques a les parets, petits documents escrits i tot allò que trobo al meu pas.

És un exercici mental molt agraït, perquè encara que no encertis ni una, ningú no et passa comptes, així, pots acabar imaginant el que et doni la gana, i no hi ha res més gratificant.

 Molt recomanat.

Carles Fortuny