Incendi Forestal al Garraf
Formar part d’una Agrupació de Defensa Forestal té aquestes coses, t’avisen que s’ha declarat un incendi i has de sortir pitant. Ahir va ser al Garraf, entre Castellet i Canyelles, així que, un cop posades les botes i la resta de l’equip, a córrer.
Al passar per l’estudi la vaig veure, era allà, mirant-me. La meva vella amiga, la Nikon D200, companya a Bòsnia, als campaments de refugiats sahrauís a Algèria, a Burkina Faso...- No puc, tinc feina- li vaig dir. Però ella em va seguir mirant i la vaig agafar d’una revolada per portar-la amb mi a l’incendi. Està vella i atrotinada, però segueix fidel com el primer dia, són moltes vivències junts. Perdoneu-li el soroll i altres defectes... fa el que pot.
Així doncs, entre foc i sirenes alguna foto va anar fent i, als companys del GEIF i d’altres ADF encara ens va quedar temps per rescatar uns gossos deixats lligats entre el caos i morts de por.
Bona feina companys, encara que algun conseller ens anomeni “el ejercito de Panxo Villa” i que els mitjans tornaran a no parlar de nosaltres, allà hi érem, al peu del canó, com sempre.
Nota: Las Agrupacions de Defensa Forestal ADF, per aquells que no ho sàpiguen, són formades per persones voluntàries que dediquen el seu temps i esforç a la lluita contra els incendis forestal.
