Sembrats

De petit, amb els amics, solíem anar a rebolcar-nos als sembrats. Ho fèiem quan eren verds i tendres. I que ningú no es pensi que no era tota una aventura, sobretot quan ens enxampava el pagès i ens empaitava escopint tota mena de renecs. De vegades fugíem en la direcció oposada al lloc on havíem deixat les bicicletes i, llavors, a veure qui era el valent que tornava a buscar-la o, a veure qui era el valent que tornava a casa sense la bicicleta...

Algun cop, mentre ens rebolcàvem, ens topàvem amb alguna serp despistada que sortia esperitada al mateix temps que nosaltres sortíem cames ajudeu-me. Sempre he tingut el dubte de qui s'enduia l'ensurt més gran, si la serp o nosaltres.

Ara els sembrats ja són grocs, ja tenen les espigues ben granades i ens anuncien que l'estiu és a prop. Aviat les segadores faran la seva feina.

De petit, amb els amics, solíem anar als rostolls a fer-nos cabanes amb les bales de palla. Amb un gran esforç, les empilàvem i fèiem les parets. El sostre amb canyes verdes.

Recordo aquella olor que feia el sembrat verd en aixafar-lo i recordo l'olor de la palla seca que s'enganxava a les nostres pells suades... De petit...

Carles Fortuny Fotògraf

Ratko Mladic

Aquests dies es parla de la detenció de l'exgeneral Ratko Mladic, acusat de crims contra la humanitat. Entre d'altres, se l'acusa de comandar el setge a Sarajevo, que va durar 4 anys i que es va saldar amb 12.000 morts i més de 50.000 ferits, de la mort de 250 pacients d'un hospital a Vukovar i de l'assassinat de més de 8.000 homes i nens a Srebrenica.

D'aquest últim parlaré. Decretada zona segura per l'ONU, davant l'avanç de les tropes sèrbies, milers de musulmans van anar a refugiar-se sota la protecció dels cascos blaus a Srebrenica.

El que va passar després és una llarga i horrible historia que miraré de resumir. En arribar els serbis (unitat Condor) comandats pel General Ratko Mladic al camp de refugiats, els soldats holandesos encarregats de la protecció de la població refugiada van fotre el camp. Els serbis van separar les dones i els nens menors de 15 anys i els van prendre en autobusos, a la resta, més de 8.000 homes i nens els van assassinar tots en tan sols tres dies.

Actualment, al lloc dels fets, s'hi aixeca un memorial (Potochari) on cada any s'hi enterren els cadàvers que es van identificant. Tots són musulmans excepte un catòlic que va lluitar amb els musulmans i la seva família va voler enterrar-lo allà. Tots són homes i nens excepte una dona que no es va voler separar del seu marit. Tots assassinats i enterrats en diferents foses comunes.

No sóc ningú per jutjar  Mladic, ni als serbis, ni als croats, ni als bosnians musulmans, ni a ningú dels que van participar en aquesta bogeria de guerra. Tan sols puc dir que el que va passar a Srebrenica és una vergonya per a la humanitat, una de tantes.

Des del meu blog vull retre un humil homenatge a tots els morts a Srebrenica amb unes fotos del cementiri memorial de Potochari.