Fotos d'autor: "Maniquies"

Sempre m'han generat certa atracció els "maniquies". Cossos perfectes que es mostren sense cap pudor en un aparador...a la vista de qualsevol que passi i els vulgui mirar... immutables.

Sovint se'ns mostren vestits però, de vagades, tant sols amb roba interior...descarats...provocadors.

En alguns casos, podem trobar-los completament nus...sense vergonya. Te'ls mires i ni s'immuten. Els observes i no pots deixar de mirar-los tot i sentir una certa incomoditat, ells allà, despullats a l'aparador i tu... mirant-los... mirant-los sense poder evitar-ho.

Tenen quelcom oníric, quelcom eròtic, quelcom misteriós...i te'ls mires...i et preguntes si està bé, mirar-te'ls, si es moral.

De vegades penso que faria si, metre els miro, prenguessin vida, si es convertissin en persones de carn i os. Podria seguir mirant-los?...i ells...seguirien allà, nus, mostrant els seus cossos als transeünts?...

Carles Fortuny Fotògraf

Una foto una història...

Bòsnia i Herzegovina

Anava sol, caminant per una zona rural i el vaig veure. Tallava troncs amb una destral i m'hi vaig acostar per demanar-li una foto.

Ell tan sols parlava serbocroat, i jo ni una paraula, així que amb gestos li vaig fer entendre la meva intenció. La meva sorpresa va ser que em va convidar a seure...va treure un llibre d'una furgoneta sense rodes que feia servir per guardar-hi coses, i del llibre tot un seguit de fotos que m'anava ensenyant i explicant. M'estava explicant tota la seva vida, a mi, un estranger carregat amb una càmera al que no coneixia de res. De seguida vaig entendre  que aquell home tan sols necessitava que algú l'escoltés, que algú s'interessés per ell i que entengués la dura vida que havia hagut de suportar. Poder explicar-ho el feia sentir millor malgrat que en molts moments s'emocionés i la vista se li enterbolís amb les llàgrimes.

Pel que vaig poder entendre, de jove conduïa ambulàncies, però al poc temps va esclatar la segona guerra mundial i va haver de lluitar-hi. Un horror!!! deia, molta gana, molt de fred, molts morts. En acabar la guerra, va formar una família i va tenir una filla, els anys de postguerra van ser molt durs i complicats, havia perdut els millors anys de la seva joventut i volia viure la bellesa en pau i tranquil·litat; ara, que tot semblava superat... Ho semblava... Llavors va esclatar la guerra dels Balcans i tot es va esfondrar de nou, altre cop morts i horrors, altre cop por i llàgrimes, altre cop el malson la violència.

Ningú arriba a superar mai del tot una guerra. Dues guerres en una mateixa vida són massa guerres...ningú es mereix una cosa així.

Carles Fortuny Fotògraf

Concentració a Plaça Catalunya.

Anava amb pressa...feia tard. Vaig passar per Plaça Catalunya...que faig?...sóc fotògraf i porto una càmera... La tentació va ser massa forta... havia de fer unes fotos.

Vaig trobar un espai força organitzat dins el desordre, amb diferents punts on es debatia sobre temes relacionats amb el capitalisme, el consumisme, la corrupció política...espais on tothom qui ho volia tenia el seu torn de paraula per donar la seva opinió o explicar la seva experiència.

No sé on anirà a parar tot això, ni que passarà aquesta nit, quan s'hagi de complir la decisió de la Junta Electoral que prohibeix tot tipus de manifestacions i concentracions durant la jornada de reflexió i el mateix dia de les eleccions. Intervindrà la policia per desallotjar una gent que de forma pacífica fa sentir la seva veu?, abandonaran la concentració per ells mateixos?.

Tot plegat molt delicat. Penso però, que el fet que tantes persones tant diferents entre elles i representatives de gairebé tots els estrats de la nostra societat hagin estat capaces de trobar un espai comú de diàleg i protesta, no tan sols a Barcelona sinó també a Madrid i a moltes altres ciutats és un esdeveniment prou important com perquè els nostres dirigents en prenguin nota i, en molts casos, s'ho facin mirar. 

Carles Fortuny

Dubrovnik

Coneguda també com "La Perla de l'Adriàtic" la ciutat costanera fundada el segle VII i declarada Patrimoni de la Humanitat ens ofereix un patrimoni arquitectònic, històric i cultural inigualable.

Governada al llarg de la història per bizantins, venecians i hongaresos, passejar pels seus carrers o recórrer la seva muralla ens fa viatjar en el temps i tenir la sensació de viure aturats uns segles enrere.

Bombardejada el 1991 per l'exèrcit serbi, la ciutat ha sabut recuperar-se, no sense esforç, i tornar a lluir-se amb tot el seu esplendor només torbat per un excés de turisme, especialment quan els nombrosos creuers que hi fan escala deixen anar la seva càrrega humana.

Tot i això, la seva visita és del tot aconsellable i del tot ineludible si es fa un viatge per la costa dàlmata, per la vella Croàcia i portar, com no, una càmera de fotos, és clar.

En la pell d'un bomber

Fa algun temps, vaig tenir l'ocasió de participar en un curs pràctic per bombers. Sempre he admirat aquesta professió però fins que no et poses a la pell d'un bomber, no saps realment la duresa d'aquest ofici. Temperatures extremes, fum asfixiant, el pes de tot l'equip que portes a sobre, foscor absoluta dins els túnels...tot plegat representa una experiència força interessant.

Si teniu ocasió de ficar-vos dins un túnel estret, fosc, ple de fum i foc, estirant d'una mànega que pesa una tona, obrint portes metàl·liques que estan bullint, amb una calor insuportable i, tot això, controlant que no s'acabi l'aire de l'equip de respiració que portes carregat a l'esquena, feu-ho, us asseguro que a partir d'aquell dia valorareu molt més la feina dels bombers.

Això sí, entre mig, aneu fent fotos, és clar.