Sembrats

De petit, amb els amics, solíem anar a rebolcar-nos als sembrats. Ho fèiem quan eren verds i tendres. I que ningú no es pensi que no era tota una aventura, sobretot quan ens enxampava el pagès i ens empaitava escopint tota mena de renecs. De vegades fugíem en la direcció oposada al lloc on havíem deixat les bicicletes i, llavors, a veure qui era el valent que tornava a buscar-la o, a veure qui era el valent que tornava a casa sense la bicicleta...

Algun cop, mentre ens rebolcàvem, ens topàvem amb alguna serp despistada que sortia esperitada al mateix temps que nosaltres sortíem cames ajudeu-me. Sempre he tingut el dubte de qui s'enduia l'ensurt més gran, si la serp o nosaltres.

Ara els sembrats ja són grocs, ja tenen les espigues ben granades i ens anuncien que l'estiu és a prop. Aviat les segadores faran la seva feina.

De petit, amb els amics, solíem anar als rostolls a fer-nos cabanes amb les bales de palla. Amb un gran esforç, les empilàvem i fèiem les parets. El sostre amb canyes verdes.

Recordo aquella olor que feia el sembrat verd en aixafar-lo i recordo l'olor de la palla seca que s'enganxava a les nostres pells suades... De petit...

Carles Fortuny Fotògraf