Aquests dies es recorda el inici de la guerra dels Balcans, una guerra que va ser una vergonya per Europa i per l’ONU, que va intervenir tard i malament. Aquests dies es recorden els horrors, la neteja ètnica, el setge a Sarajevo, la matança a Sebrenica i, sobretot, els milers de morts, els morts que tots els bàndols van patir i que encara avui, 20 anys després del començament d’aquella barbàrie, mantenen moltes ferides obertes.
Servis, bòsnis o croats. Ortodoxos, musulmans o catòlics, tant se val, ara són només morts, morts que omplen milers de tombes en cementiris sovint improvisats als parcs i jardins de les ciutats per les circumstàncies de la guerra, la maleïda guerra.
Avui us convido a acompanyar-me per alguns d’aquests cementiris, llocs on, us ho asseguro, les reflexions es fan més profundes i l’interior de qualsevol persona es remou. Un passeig entre les víctimes, per recordar les víctimes, un passeig, en definitiva... per pensar.
