Sempre m'han generat certa atracció els "maniquies". Cossos perfectes que es mostren sense cap pudor en un aparador...a la vista de qualsevol que passi i els vulgui mirar... immutables.
Sovint se'ns mostren vestits però, de vagades, tant sols amb roba interior...descarats...provocadors. En alguns casos, podem trobar-los completament nus...sense vergonya. Te'ls mires i ni s'immuten. Els observes i no pots deixar de mirar-los tot i sentir una certa incomoditat, ells allà, despullats a l'aparador i tu... mirant-los... mirant-los sense poder evitar-ho.
Tenen quelcom oníric, quelcom eròtic, quelcom misteriós...i te'ls mires...i et preguntes si està bé, mirar-te'ls, si es moral.
De vegades penso que faria si, metre els miro, prenguessin vida, si es convertissin en persones de carn i os. Podria seguir mirant-los?...i ells...seguirien allà, nus, mostrant els seus cossos als transeünts?...
Carles Fortuny Fotògraf
No hay comentarios:
Publicar un comentario