Una foto una història...

Bòsnia i Herzegovina

Anava sol, caminant per una zona rural i el vaig veure. Tallava troncs amb una destral i m'hi vaig acostar per demanar-li una foto.

Ell tan sols parlava serbocroat, i jo ni una paraula, així que amb gestos li vaig fer entendre la meva intenció. La meva sorpresa va ser que em va convidar a seure...va treure un llibre d'una furgoneta sense rodes que feia servir per guardar-hi coses, i del llibre tot un seguit de fotos que m'anava ensenyant i explicant. M'estava explicant tota la seva vida, a mi, un estranger carregat amb una càmera al que no coneixia de res. De seguida vaig entendre  que aquell home tan sols necessitava que algú l'escoltés, que algú s'interessés per ell i que entengués la dura vida que havia hagut de suportar. Poder explicar-ho el feia sentir millor malgrat que en molts moments s'emocionés i la vista se li enterbolís amb les llàgrimes.

Pel que vaig poder entendre, de jove conduïa ambulàncies, però al poc temps va esclatar la segona guerra mundial i va haver de lluitar-hi. Un horror!!! deia, molta gana, molt de fred, molts morts. En acabar la guerra, va formar una família i va tenir una filla, els anys de postguerra van ser molt durs i complicats, havia perdut els millors anys de la seva joventut i volia viure la bellesa en pau i tranquil·litat; ara, que tot semblava superat... Ho semblava... Llavors va esclatar la guerra dels Balcans i tot es va esfondrar de nou, altre cop morts i horrors, altre cop por i llàgrimes, altre cop el malson la violència.

Ningú arriba a superar mai del tot una guerra. Dues guerres en una mateixa vida són massa guerres...ningú es mereix una cosa així.

Carles Fortuny Fotògraf